SET DIFERENCIES ENTRE L'ESPORT AMATEUR I EL FEDERAT.

Si féssim una distinció en la gestió de l’esport competitiu a Espanya, trobaríem ràpidament dos blocs.

D’una banda, l’esport federat, jurídicament definit, professionalitzat en determinats sectors -especialment en alguns esports-, i amb una mínima estructura de gestió. De l’altra, trobaríem l’esport aficionat, impulsat per empreses i associacions esportives -amb i sense ànim de lucre-, on predomina una tipologia d’entitat més caòtica, no sempre ben definida i, llevat d’excepcions, amb una percepció de gestió poc professional.

Hem investigat a fons aquests dos blocs i hem establert algunes diferències fonamentals entre l’esport federat i l’aficionat. Si ets organitzador en qualsevol dels dos blocs o ets jugador i et planteges fer el salt a una competició, aquestes diferències segur que t’ajudaran a decidir:

1. La motivació

L’esport federat està orientat principalment a un objectiu quan parlem dels jugadors -i equips- que hi participen: la futura professionalització del esportista. Tot i que promouen el seu esport amb finalitats de captació i difusió aparentment altruistes, les estructures de les seves competicions tendeixen en la majoria dels casos a un ascens continu a la recerca de l’èxit professional esportiu.

Per contra, l’esport aficionat, sense restar competitivitat als seus tornejos, estableix metes més assequibles i alineades amb un públic amb més obligacions diàries més enllà de l’esport: gaudir. Són competicions estables, sense un progrés a llarg termini més enllà de la pròpia lliga.

2. Els clubs

En la gran majoria d’esports, per poder accedir a una llicència federada, s’ha de fer mitjançant un club esportiu registrat en l’organisme competent. Aquests clubs col·laboren amb les federacions per difondre els esports en què competeixen, apropant-se directament als esportistes. S’encarreguen de captar i formar les “noves promeses” i compten amb estructures de gestió tant administrativa com esportiva. Tot i així, algunes federacions permeten accedir-hi sense pertànyer a un club.

En l’esport aficionat, aquesta figura no existeix. Els equips sovint estan formats per amics, companys de feina o d’estudis.

3. Les llicències

L’esport aficionat, en no disposar d’una estructura jurídica consolidada, no exigeix cap tipus de llicència per norma general. En canvi, l’esport federat sí que requereix llicència, i aquesta inclou un segur mèdic que cobreix el esportista en cas d’accident.

En una competició federada, tot el personal que hi participa directament o indirectament ha de tenir la seva pròpia llicència, des dels jugadors fins al personal tècnic.

4. Els àrbitres

Tant en el esport federat com en el aficionat hi ha la figura de l’àrbitre, però la gran diferència és la professionalització.

Els àrbitres federats han de superar proves físiques cada any i demostrar coneixements per exercir. Cobren pel seu treball i poden ascendir fins a categories superiors.

Els àrbitres no federats, per contra, sovint no tenen formació específica i es regeixen per reglaments interns de l’entitat organitzadora.

5. La tecnologia

Les federacions esportives no han estat pioneres en l’ús de noves tecnologies, ja que el desenvolupament i el manteniment eren costosos.

L’esport aficionat, en canvi, és més flexible i innovador, aprofitant la tecnologia com un recurs per atraure nous esportistes.

6. Les fonts d’ingressos

L’esport federat obté quotes dels esportistes i subvencions públiques, ja que exerceix una labor de promoció esportiva.

L’esport aficionat, per contra, no té una quota de club, sinó que l’ingrés principal prové de les inscripcions als tornejos, suposant al voltant del 80% dels seus recursos. Les subvencions són escasses, excepte per associacions sense ànim de lucre.

7. Els seguidors

Les competicions federades solen tenir més seguiment, especialment en les categories base, amb familiars que donen suport als esportistes. En competicions d’elit, l’afluència de públic pot generar ingressos addicionals.

L’esport aficionat, en canvi, no sol atraure grans audiències, però cada vegada més, la pràctica esportiva es relaciona amb el turisme, creant noves oportunitats per gaudir de l’esport mentre es descobreixen nous llocs.

Com es pot veure, cada esportista ha de triar el seu camí, ja sigui federat o aficionat. Factors com el temps disponible, els objectius personals i l’edat ajuden

a prendre una decisió.