La difícil tasca de l’arbitratge a la City League de Tarragona.

L’organització d’una competició esportiva comporta múltiples reptes, però un dels més complicats és, sens dubte, garantir un arbitratge de qualitat.

En el cas de la City League de Tarragona, trobar àrbitres qualificats va ser, en els seus inicis, una dificultat considerable.

En una primera fase, es va recórrer als àrbitres del Col·legi d’Àrbitres i del Consell d’Esports, però l’experiència no va ser la desitjada. Les necessitats d’una competició amateur exigien una adaptació que no sempre es podia garantir dins dels esquemes convencionals.

Així, es va prendre la decisió d’introduir àrbitres propis, persones implicades en l’organització que, amb el temps, van acabar formant part de la Federació Catalana de Basquetbol.

Aquest model va derivar en un sistema rotatori, on els mateixos àrbitres xiulaven tant en partits de la City League com en competicions federades, contribuint així a la formació i consolidació d’un grup arbitral propi.

Sempre dins el sistema de qualsevol organització competitiva, hi ha una branca especialment difícil, ja que mai es pot contentar tothom: l’arbitratge. Tot i els inicis complicats, avui dia s’ha aconseguit un cert equilibri, permetent que la lliga es mantingui amb garanties.

Aquest article vol reconèixer la dedicació de totes aquelles persones que han fet possible la continuïtat de la City League, especialment àrbitres com Carlos Rincón, Aleix de l'Amo, Miguel Valverde, Jordi Ortega, Juanjo, Maria Gutiérrez, Josefina Sánchez, Fernando Buera, Maria Carmen Alcaraz, el Col·legi d’Àrbitres, i figures clau com Juanma López, Antonio Márquez i Luis Calzadilla. Ells representen l’estil propi d’una competició que, amb esforç i passió, ha aconseguit consolidar-se.

Afegim: jORDI Recasens, Aleix boada, , Victor Manuel Gutierrez Garcia, Josefina Coleto NOCI, cRISTINA bERNUES bARA, jordi LLaveria Escute, Rafael Algaba Garcia, Gerard Cortes,