el Cet i la City League

City League Tarragona: De la glòria a la pausa forçosa

Si alguna vegada hi ha hagut una competició que ha desafiat les lleis de la supervivència, aquesta és la City League Tarragona. Nascuda el llunyà octubre de 1986, ara en el 2013 sota un acord amb el Consell Esportiu del Tarragonès, la lliga va arrencar, coronant Transportes Toro com el primer campió d, aquesta segona fase de la seva história. I com no, entre els noms il·lustres de la competició, Berni Álvarez Merino es va erigir com el rei dels triples, mentre que Iván Guerrero Ortega, fidel a la seva trajectòria des del primer dia, dominava els tirs de dos.

Però no tot va ser una història de triomfs i encerts des de la línia de tres. La lliga, que en els seus millors moments va ser un punt de trobada per als amants del bàsquet local, va començar a mostrar símptomes de fatiga. La temporada 2018 va ser especialment dramàtica: només nou equips de valents es van inscriure, convertint el torneig en una mena de club privat on gairebé es podia jugar un tres contra tres sense problemes.

I quan semblava que la City League podia resistir qualsevol adversitat, va arribar el COVID-19. La temporada 2020 va ser la de la gran pausa, la de les precaucions, les instruccions i els requeriments sanitaris. La lliga va quedar congelada, com si algú hagués premut el botó de pausa en una partida de videojoc.

Però si alguna cosa defineix la història de la City League, és que va ser impulsada per persones, no per institucions. Ulises Vega Barrios i Francesc Piñol, dos dels promotors inicials, van haver de deixar l’organització per motius personals, i poc després, el president a perpetuïtat també va haver d’abandonar la competició, just quan el Consell Esportiu del Tarragonès va assumir la gestió.

I aquí ve la gran lliçó: dos apassionats poden fer més que una organització amb tots els recursos. La City League va ser un somni fet realitat gràcies a la dedicació d’un grup reduït de persones, i quan aquest somni va passar a mans d’una estructura més gran, simplement es va desfer en l’aire.

Ara, la gran pregunta és: tornarà la City League a recuperar el seu esplendor? O quedarà com una llegenda urbana, una d’aquelles històries que es conten als pavellons mentre es recorden els temps gloriosos de Berni Álvarez i Iván Guerrero?

Sigui com sigui, si alguna cosa ha demostrat aquesta competició és que, malgrat les dificultats, el bàsquet a Tarragona sempre troba la manera de sobreviure. I qui sap, potser algun dia veurem una nova edició amb més de nou inscrits. Somiar és gratis!